PERÒ LA GUERRA S’HAVIA ACABAT?

….
És cert que la circumstancia de ser una comarca fronterera dóna unes característiques especials al que va passar en aquells moments. Dos o tres dies abans del final, sortia el que s’anomenà l’últim tren cap a França. La major part de persones que havien ocupat càrrecs de responsabilitat o que s’havien destacat per alguna raó abandonaren la vila. Això fa que la repressió posterior a la guerra sigui inferior, quant al nombre, a la d’altres comarques catalanes.
La fugida es va fer també en direcció a Prats de Molló. Hom recorda la corrua interminable de soldats, refugiats, ferits i gent de la més diversa condició dirigint-se cap a l’altra banda de la frontera per la carretera de Sant Joan a Camprodon. Immediatament després de l’ocupació es constituí a la vila, per ordre de l’autoritat militar, una Comissió Gestora integrada per Eduard Suñer, Ramon Parramon, Josep Vives, Ramon Pla, Eudald Casanova, Francesc Ticó i Josep Orriols.
Aquestes noves autoritats, sempre sota el control militar, foren les encarregades d’instaurar a Ripoll el nou ordre que representava el triomf franquista.
La guerra s’havia acabat…però, fou així per tothom? El cert és que llavors s’iniciava un  nou període de repressió, aquesta vegada legalitzada, sistemàtica, contra els que es considerava “vençuts”, que formaven un sol conglomerat on no calia fer-hi distincions. Tots eren “rojos”.

Si parlem dels fugitius, dels que van passar a l’altra banda de la frontera en els últims dies, el problema principal rau en saber-ne el nombre amb exactitud. Un informe fet el 18 de febrer, onze dies després de l’ocupació pel sergent dato sobre la situació del poble, indica que” (…) al iniciarse el Movimiento, el censo de este pueblo era de unos 7.500 habitantes, calculándose en unos 1.000 los huídos por tener cuentas pendientes con la justicia” (…) El que es diu és poc precís, i ,de fet, el més probable és que una xifra tan elevada inclogui, a més dels ripollesos que poguessin marxar, alguns dels refugiats que hi havia en aquells moments a la vila. Hi ha una altra qüestió igualment difícil en aquest tema: saber els llocs concrets on van anar. Evidentment, la majoria va passar a França, però no sabem quants van acabar en camps de concentració, per exemple, o quants van seguir cap a altres països, com ara Mèxic, tot i que tenim constància, per alguns testimonis, que hi va haver ripollesos que van decidir-se per aquest últim país.

El destí d’aquest ripollesos va ser dispar. Alguns, els que es van quedar a França, van haver de patir les conseqüències de la 2ª Guerra Mundial. D’entre ells, almenys tres van morir en un camp de concentració nazi. Eren en Ramon Altesa Oró, en Lluís Puigcorbé Martí i l’Antoni Soler Espinat. Tots tres van passar primer per Stalag – un camp de presoners – i Mauthausen, i moriren a Gusen el 1941. Tots tres apareixen citats com a naturals de Ripoll en el llibre de Montserrat Roig sobre els catalans als camps nazis.

D’altres ripollesos fugits a l’altra banda de la frontera van participar activament en el “maquis” català.

( Extracte del llibre “ La guerra civil a Ripoll  1936-1939 “ per Sofia Castillo i Olga Camps )

Publica un comentari

Required fields are marked *
*
*

%d bloggers like this: