ENCARA QUEDA MOLT CAMÍ PER FER

Publicat al setmanari “El Ripollès” el dijous 14 d’agost del 2008 a la pàgina d’Opinió.

El 3 d’agost s’acabava “CAMÍ”, el corredor expositiu que durant 5 setmanes ha volgut retre homenatge, després de gairebé set dècades, a tots els qui es van veure obligats a creuar la frontera el gener del 39, i alhora rescatar de l’oblit per a les noves generacions episodis de la nostra història que no han rebut la consideració que mereixen.
Res a veure amb la tòpica anàlisi històrica o sociològica. En aquest cas, es tractava de sis manifestacions artístiques simultànies, ubicades als sis pobles del recorregut, amb l’art com un recurs immillorable per fer aflorar preguntes personals que cadascú haurà de respondre a la seva manera, com un esperó adient per activar la memòria col•lectiva.
A Ripoll, alguns aparadors han exhibit fotografies d’edificis bombardejats, al davant mateix dels edificis actuals, i al carrer Sant Pere un poema evocava les bombes caigudes a la fi de la guerra sobre la societat civil. A Sant Joan, als baixos de l’ajuntament, l’exposició “Fronteres” plantejava l’eterna qüestió de la seva existència, mentre un poema a Can Blanxart simulava la riuada dels fugitius cap a la frontera. A Sant Pau, el pavelló i els aparadors dels mobles Vila albergaven l’exposició “Banderes”, i el poema “Adéu” va figurar dos dies als vidres d’un conegut restaurant de la vila abans de desaparèixer misteriosament. A Camprodon, al vestíbul de l’ajuntament, amb “El Gran Blanc”, hom ha pogut seguir la caminada àrdua de les dones i infants sobre els cims nevats abans d’endinsar-se al país veí i el poema “Esborradissa” verbalitzava la seva empremta deleble. A Molló, a l’església de sant Sebastià, les fotografies de “Joiers a la sorra”, amb la col•laboració d’en Miquel Parés i en Joan Toll, ens plantejaven el tema de l’exili mentre que “Nocturn” escenificava el desconcert i la por d’una nena de sis anys. Finalment a Prats de Molló, l’exposició “Allez, allez” parodiava les paraules de “benvinguda” de les autoritats franceses, mentre el poble els obria els braços, amb una escultura colpidora anomenada “A la nina se li ha mort la nena que tenia la nina morta”, i als aparadors de la vila, uns poemes traduïen la pèrdua de la identitat, amb la desintegració de la llengua materna i l’assimilació de la llengua del país d’acolliment.
Tractant-se d’exposicions ubicades en indrets poc convencionals, se’ns fa del tot impossible conèixer les dades sobre la quantitat de gent que hagi pogut visitar-les. Tanmateix estem satisfets, ja que el sol fet d’haver aconseguit vertebrar sis exposicions simultànies al Ripollès era ja un repte innovador i, a més, creiem que aquests tipus d’activitats conjuntes ajuden a cohesionar el territori. Cal afegir que el fet de no haver recorregut a les inevitables subvencions, ens ha permès treballar amb plena llibertat.
Hem d’agrair, en primer lloc al ajuntaments, que en major o menor mesura, ens han fet costat i han ofert una sèrie d’activitats complementàries que, com magnífics corriols, han vingut a desembocar al nostre camí. A Ripoll, cal esmentar els concerts d’obertura i de cloenda, amb l’encesa participació del grup Mantornà (concerts completats a Prats), i l’exposició “Geografia per a una guerra”, a Sant Pere, amb l’ajut del museu etnogràfic i de l’arxiu comarcal, que presentava al públic algunes restes dels bombardejos de Ripoll, una mostra de bombes fabricades a la vila, la primera pàgina de diaris de l’època, així com una publicació monogràfica italiana. També a Ripoll es va projectar la pel•lícula “De toda la vida”, sobre les dones de la República, amb la presència de la seva directora Lisa Berger, dins els actes del “Camino de la Libertad”, que cada any efectua a casa nostra en Progreso Marín. A Sant Joan, una bona cinquantena de persones escoltava amatent l’exposició d’un treball de recerca sobre la vida dels santjoanins a la vila o al front durant la guerra civil. A Sant Pau, es va projectar la pel•lícula “Macià”. A Camprodon, van obrir les portes del Doctor Robert per poder descobrir els impressionants frescos del pintor Josep Morell, al menjador i a les aules de l’escola racionalista, construïda durant la guerra. A Prats, hi va haver la presentació del llibre “La mémoire à vif des exilés espagnols”, de Progreso Marín, organitzada per Prats Endavant, una lectura de poemes a la plaça i una exposició sobre materials afins a la temàtica de “CAMÍ”.
L’exposició s’ha acabat, però gràcies a les troballes tecnològiques, hi ha un blog amb el recordatori de les activitats de “CAMÍ”, així com altres textos complementaris. El blog anirà enriquint-se i està a disposició de tothom que vulgui consultar-lo tot prement a l’ordinador https://camidelafrontera.wordpress.com. El posem a l’abast de totes les comunitats educatives que el vulguin utilitzar, així com dels particulars interessats.
Volem agrair a tots els qui ens han ajudat. Comencem pel Consell Comarcal que s’ha encarregat dels fulletons, seguint amb fundacions com Televall, les oficines de turisme, i també particulars com els propietaris de les botigues implicades i en Rafel Dueñas Escolar que ha efectuat les acurades visites guiades al Doctor Robert. Amb la seva aportació, han fet possible que la nostra proposta aconseguís un dels seus objectius: ser una obra plural, col•lectiva, tot seguint l’esperit dels qui van haver de patir la reculada.
Considerem que aquesta és una de les finalitats d’aquest tipus d’activitats. No parlem de recuperar el passat ans de recordar-lo; el que sí cal recuperar és tota una sèrie de valors que aleshores emergien poderosament i que els temps va acabar per anorrear-los, valors tals com la solidaritat, la voluntat de compartir, una certa idea de l’educació…
Nosaltres no creiem en corrents d’opinió forjades per modes passatgeres, nosaltres creiem encara en el rol de l’educació, en la pedagogia com a eina essencial per inculcar l’esperit crític i crear pòsits perdurables, tal com hi creien aleshores. I a tall de mostra de la modernitat de la nova sensibilitat que aleshores germinava, transcrivim un tros d’article aparegut a Ripoll, a Triomf, l’any 1937, sobre la nova educació:
“Res de lliçons de memòria, res de definicions automàtiques, res de regim casernari; al davant teu hi ha una vida en germinació; té les seves lleis, les seves necessitats, els seus múltiples interessos; al teu davant hi ha un esperit ric en possibilitats; fes-lo lliure, humà, generós, bell, i per fer-lo lliure, humà, generós i bell, desperta-li l’esperit, que senti el que diu, el que pensa, que comenci ara, en aquest precís moment que entra a l’escola, a pensar per sí mateix, a governar-se per sí mateix, que sigui disciplinat pel seu sentit propi, no perquè tu, mestre, li ho manes. Tu i ell sou aquí per una obra de perfecció social, sou aquí com a forjadors del Progrés”. Les persones que defensaven aquest ideals és mereixien uns adversaris més nobles.

Ramon Alabau i Francesc Morera

Publica un comentari

Required fields are marked *
*
*

A %d bloguers els agrada això: